Ferran Torres, el suplent criticat que va guanyar el Mundial

Va entrar al minut 62 amb mitja Espanya en contra i al 106 va marcar el gol que va fer Espanya campiona del món. Setmanes abans havia explicat que va estar a punt de deixar el futbol.

Va saltar al camp al minut 62 amb la sensació que mitja Espanya no el volia allà. Quaranta-quatre minuts després, Ferran Torres marcava el gol que convertia Espanya en campiona del món. L'1-0 de la final del Mundial 2026 contra l'Argentina, al minut 106 de la pròrroga, no el va firmar cap de les estrelles que tothom esperava: el va firmar el davanter que criticaven des del primer partit del torneig. I el va firmar amb la cama dolenta.

El minut 106: com va néixer el gol de Ferran Torres

La jugada va tenir tres protagonistes i va durar just uns segons. Pedro Porro va penjar la pilota des de la dreta, Nico Williams la va pentinar de cap cap enrere i allà va aparèixer Ferran Torres per empènyer-la amb l'interior del peu esquerre, el que no és el seu. Era el seu primer gol del Mundial 2026. També va ser l'últim d'una final que l'Argentina havia aguantat amb ungles i dents, i que se li va trencar del tot quan Enzo Fernández va veure la segona groga al 90+3 per una entrada sobre Pau Cubarsí. Espanya va jugar tota la pròrroga contra deu.

• Resultat: Espanya 1-0 Argentina, després de la pròrroga.
• Escenari: MetLife Stadium, East Rutherford (Nova Jersey), amb 80.663 espectadors.
• Data: diumenge 19 de juliol de 2026.
• Àrbitre: Slavko Vinčić, el primer eslovè que dirigeix una final del Mundial.
• Dada incòmoda per a l'Argentina: no va rematar ni una vegada en els 90 minuts reglamentaris, una cosa que no havia passat mai en una final.
• Emiliano Martínez va firmar 11 aturades, el rècord en una final de Mundial.

L'Argentina va arribar a aquella final amb Lionel Messi i Julián Álvarez a dalt i amb Emiliano Martínez sostenint-ho tot des del darrere. Espanya va respondre amb l'onze de Luis de la Fuente: Unai Simón; Pedro Porro, Pau Cubarsí, Aymeric Laporte i Marc Cucurella; Rodri, Dani Olmo i Fabián Ruiz; Lamine Yamal, Mikel Oyarzabal i Álex Baena. Cap dels tres de dalt va marcar. Va marcar el que va sortir de la banqueta.

Ferran Torres va ser escollit millor jugador del partit. I el primer que va fer davant del micròfon no va ser parlar de futbol.

Abans del gol: 'vaig perdre les ganes d'entrenar'

El que fa gran aquesta història no és el gol, és el que hi havia al darrere. Pocs dies abans de la final, el mateix Ferran Torres havia explicat al documental 'LaLiga, más allá del gol' que va haver-hi un moment en què es va plantejar deixar el futbol. No per una lesió ni per una oferta: pel soroll.

'Va arribar un moment en què no tenia ni il·lusió de jugar a futbol, vaig perdre les ganes d'entrenar', va explicar. Per sortir-ne va treballar amb el psicòleg esportiu José Ángel Caperán, i d'aquella feina va sortir la idea que ara repeteix com un mantra: quan les coses van bé no ets el millor i no t'has de venir amunt, i quan van mal dades no pots perdre tota la confiança.

Als seus 26 anys, el davanter del FC Barcelona parla de la teràpia sense cap embut: 'Vaig a teràpia un cop per setmana, de vegades dos, és fonamental a la meva vida'. És una frase petita dita per un futbolista d'elit en plena competició, i precisament per això pesa tant: normalitza una cosa que durant dècades al futbol espanyol s'amagava sota l'estora.

El segon títol, i un rècord que no té ningú més

Amb aquest 1-0, Espanya suma la seva segona estrella i es converteix en el primer país que sosté alhora el Mundial masculí i el femení, aquest últim conquerit el 2023. Lionel Scaloni, entrenador de l'Argentina, ho va resumir sense buscar excuses: 'Ells van ser millors, aquesta és la veritat'.

Què ens ensenya aquest gol si jugues a la quiniela o a una porra

Hi ha una lliçó molt pràctica amagada al minut 106. Les finals no les decideixen només els noms que surten a les portades: sovint les decideixen els futbolistes que entren des de la banqueta, els que arriben amb menys pressió i amb més ganes de respondre. Si fas pronòstics —a la quiniela o a una porra entre amics— aquest Mundial 2026 ha deixat avisos molt clars.

• Els gols poden arribar molt tard: en eliminatòries, no donis per tancat un marcador abans del minut 80.
• Una expulsió pot capgirar el plantejament d'un partit igualat: la vermella a Enzo Fernández al 90+3 va deixar l'Argentina amb deu a la pròrroga.
• Un davanter en mala ratxa continua sent un davanter: no el descartis com a golejador només per la sequera.
• El favorit clar no sempre guanya amb comoditat: un 1-0 patit entra dins del raonable.

Què ve ara per a Ferran Torres

El curs 2026-27 comença per a ell en una situació radicalment diferent de la de l'estiu passat. Ja no és el suplent discutit: és l'home que va marcar el gol del títol. La pregunta interessant és una altra, i és la que ell mateix ha plantejat sense voler: aguantarà el mateix soroll quan falli un parell de partits seguits? La seva resposta, de moment, és que ara té eines per gestionar-ho.

I si el gol del minut 106 demostra alguna cosa és que val la pena mirar els partits fins al final. Si vols seguir el nou curs amb alguna cosa en joc, a quiniPrats pots crear una porra amb els teus amics i comparar pronòstics jornada a jornada, sense apostar diners. De vegades la millor part és justament aquesta: descobrir que l'amic que menys sap de futbol havia encertat el gol del suplent que ningú esperava.